sábado, 26 de noviembre de 2016

Laia. (Para Laia Bastinos)




Amb la tremolor
de les primeres passes
es fan camins
amb somnis penjats a les rialles

La pell de roses
d'amagatalls llaurada
porta fragàncies
amb olor de menta y de gessamí

S'enlairaran ocells
voleiant al cel
estels i lluna acaronarant les nits
reverderiran els camps

Naixeiran flors
a les contrades
et bategarà el cor
amb noves flaires de mel i sal

I els teus ulls
copsaran inquiets
el despertar d'un món
que a l'aguait  espera

***************

Con el temblor
de los primeros pasos
se hacen caminos
con sueños prendidos entre las risas

La piel de rosas
de escondrijos labrada
lleva fragancias
con olor a menta y a jazmín

Se alzarán los pájaros
surcando el cielo
estrellas y luna acariarán las noches
reverdecerán los campos

Renacerán flores
en los caminos
latirá tu corazón
con nuevos aromas de miel y sal

Y tus ojos
atraparán inquietos
el despertar del mundo
que al acecho espera


La



lunes, 14 de noviembre de 2016

No sabría qué decirte.



Una espurna al cel
rojos i taronjes
entre blancs i grocs
plateja l'aigua
s'esvaeixen els grisos
esclata el sol

No sabria què dir-te
oblidat el paissatge dels teus ulls
amagades a l'ombre les teves paraules
amb les mans inmòbils
i els ulls anegats de temors i somnis
no sabria què dir-te...

En aquella barca que navega tranquila
estaría jo esperant a l'alba
amb les xarxes plenas de pors oblidades



Una chispa en el cielo
rojos y naranjas
entre blancos y amarillos
platea el agua
se desvanecen los grises
estalla el sol

No sabría qué decirte
olvidado el paisaje de tus ojos
escondida en la sombra tus palabras
con las manos inmóviles
y los ojos anegados de temores y sueños
no sabría qué decirte...

En aquella barca que navega tranquila
estaría yo esperando el alba
con las redes llenas de miedos olvidados