La
mar portava petxines
i les deixava a
la platja
les
ones les amagaven
i
esperaven impacients
que
remenessis la sorra
i
agafessis les mes maques
per
fer-te'n un collaret
Jo
mirava com corries
com
perseguies onades
com
quedaven ensorrades
les
teves petites passes
Com
t'esquitxava l'aigua
i
el cabell s'et remullava
i
quedaven els teus rínxols
esvalotats
a la cara
Quina
alegria tenir-te
estar
amb tu una vegada
a
soles sense germans
i
poder amanyagar-te
Quina
alegria mirar-te
i
veure com remenaves
la
galleda i el rasclet
per
fer castells amb la pala
No
tornarà aquell temps
ni
els records que l'acompanyen
no
sabràs res d'aquell dia
que
et vaig dur sola a la platja
(Traducción)
El
mar arrastraba
conchas
y las dejaba
en
la playa
las
olas las escondían
esperando
pacientes
que
removieras la arena
para
buscar las mejores
para
hacerte un collar
Yo
miraba cómo corrías
como
perseguías olas
como
quedaban hundidas
tus
pequeñas pisadas
como
te salpicaba el agua
y
tu cabello se mojaba
y
te quedaban los rizos
alborotados
en la cara
Qué
alegría tenerte
y
estar contigo
sin
tus hermanos
para
poder arrullarte
Qué
alegría mirarte
y
ver como removías
el
cubo y el rastrillo
para
hacer castillos
No
volverá aquel tiempo
ni
los recuerdos que lo acompañan
no
sabrás nada de aquel día
que
te llevé sola a la playa
1 comentario:
Ja t'ho vaig dir fa uns dies, m'encanta aquesta ambivalència en la teva personalitat. El poema és preciós.
Publicar un comentario