Me
duelen los sitios vacíos
las
miradas sin nombre
las
voces sin aliento
la
piel sin caricias
el
tiempo que sacude
Me duelen las bocas sin palabras
las
letras que no dicen
los
textos que no hablan
los
besos que se pierden
las
lágrimas que inundan
Me
duelen los adioses
los
silencios como respuesta
los
ojos que huyen
las
manos a tientas
la
ira que arrasa
Me
duelen los monólogos obligados
la
huida que esconde
la
insolidaridad que aisla
la
soledad que envuelve
el
odio que venga
Me
duele la vida.
Em
dolen els llocs buits
les
mirades sense nom
les
veus sense alè
la
pell sense carícies
el
temps que sacseja
Em
dolen els llavis sense paraules
les
lletres que no diuen
els
textos que no parlen
les
besades que es perden
les
llàgrimes que inunden
Em
dolen els adéus
els
silencis com a resposta
els
ulls que fugen
les
mans a les palpentes
la
ira que aniquila
Em
dolen els monòlegs obligats
la
fugida que encobreix
la
insolidaritat que aïlla
la
solitud que reclou
l'odi
que venja
Em
dól la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario